Gran victòria del Mini Femení (37-39)
28/05/07 -- Crònica -- Preinfantil Femení
Magnífica victòria de les noies aquest dissabte contra el Sant Just Cars Barcelona, líder del grup fins aquell moment.
Es va disputar el millor partit de tota la temporada, en el qual no hi va faltar de res, sobretot nervis i emoció fins a l'últim segon.
El Gelida visitava la pista del Sant Just, on encara no havia perdut cap partit, on esperava disputar un partit complicat en el qual les opciones de guanyar eren difícils, ja que es trobarien a un dels millors equips de la categoria davant. El partit va començar molt trabat, amb errors en atac, fallant cistelles fàcils que deixaven el partit molt igualat al principi, ja que cap dels dos equips se sentia còmode dins la pista i no agafava una bona renda de punts. Així arribàvem al final del primer període, amb un resultat de 7-2 per al Sant Just, ja que va aprofitar un parell de contraatacs al final.
El segon període va ser per al Gelida, que va sortir molt fort, apretant molt en defensa i treballant molt bé en atac, fet que va permetre que el Gelida es col·loqués per davant en el marcador i s'acabés el període amb un resultat de 7-8. Cal destacar que es va frenar al Sant Just, ja que no va anotar cap punt. Tot i el baix tampteig, no es tractava d'un partit amb molts errors, sinó que les defenses s'imposaven, de manera que no hi havia una sola cistella fàcil si no era per un error garrafal.
El tercer període va seguir marcat per la igualtat, ja que va concluir 15-15. Els dos equips lluitaven dur i jugaven bé, però no aconseguien materialitzar les opcions. El Gelida jugava un molt bon partit en equip, movent molt bé la pilota en atac, potser en excés, el que provocava que a vegades no aprofitessin alguna opció d'anotar fàcilment. Per la seva banda, el Sant Just apostava per un joc ràpid, sobretot sortint al contraatac i en especial amb la jugadora 11, que va mantenir el seu equip amb opcions fins al final.
La clau del partit fins aquell moment per al Gelida era l'alta concentració i intensitat que estaven mantenint totes les jugadores, que ha sigut sempre una de les premises bàsiques de l'equip, un dels principals objectius de cara als partits, mantenir un alt nivell de concentració i intensitat per afrontar els 48 minuts de cada partit.
El quart període va seguir amb la mateixa tònica, partit molt disputat, els dos equips es van entonar una mica en atac, en part degut a que les jugadores ja portaven 24 minuts jugats i el cansament començava aparèixer. Feia molta calor i era un partit amb molt de desgast i intensitat. El Gelida, però, va aprofitar millor les seves opcions i va acabar el període tres punts per sobre, 24-27.
El cinquè període, en el qual ja havíem perduts dos partits per falta de concentració en aquest període, semblava que seguia el mateix camí, ja que el Sant Just anava retallant diferències i ràpidament es va col·locar per sobre, aconseguint una renda de punts molt important ja que el marcador era molt baix i qualsevol diferència, per petita que fos, ja era un món. Així s'arribava cap al final del període amb un 35-27, però una ràpida reacció de les gelidenques, va deixar el partit en 35-33, que va fer mal al Sant Just, ja que les cistelles van arrivar per força de voluntat de l'equip, anotant contra taulell i des d'una distància bastant llunyana. Són aquelles cistelles que fan mal, sobretot per com s'han anotat.
Així doncs, s'afrontava l'últim període amb la moral molt alta, ja que s'havien espantat els fantasmes d'altres partits, i mentres el Gelida anava cap amunt, el Sant Just semblava que queia en picat. Dit i fet. Les noies, conscients de que s'hi jugaven el partit, van sortir més concentrades que mai. Ràpidament van anotar la cistella que empatava el partit, després la Cristina va anotar dos tirs lliures que posaven l'equip dos punts per sobre. Així van passar uns minuts de respecte, en els quals els nervis estaven a flor de pell i a tothom li tremolaven les mans, perdent pilotes i recuperant-les quasi al mateix temps. Un temps mort demanat per el Sant Just va servir per agafar aire i prendre consciència de que quedava ben poc. Només s'havia de mantenir el seny. Poc després, la jugadora 11 del Sant Just empatava el partit, però ràpidament va reaccionar el Gelida, un altre cop gràcies a una cistella de la Cristina, que deixava el partit 37-39 a falta d'un minut. Quatre tirs lliures del Sant Just vindrien després, ja que era el que es pretenia, frenar el rival amb faltes tàctiques, ja que costa mantenir la sang freda i les noies ja estaven pensant més en la victòria que en acabar el partit per damunt en el marcador. Així, a falta de cinc segons per a la conclusió del partit, la jugadora 11 tenia l'oportunitat d'empatar el partit i forçar una possible pròrroga. Els nervis, el cansament, la pressió...van fer que la jugadora errés els dos tirs, el segon no va tocar ni la cistella, fet que obligava al Gelida a treure de banda i no de fons. Van passar els cinc segons i el partit es va acabar. Les jugadores gelidenques van esclatar d'alegria, havien guanyat a les líders fent el millor partit de la temporada.
Vull destacar la gran feina feta per les onze jugadores que van estar presents al partit. Van fer una gran feina de la qual em vaig sentir molt orgullós. Noies, el dissabte veu demostrar que podeu ser un molt bon equip. Em va alegrar molt la victòria, no ja per guanyar, sinó per l'actitud i l'entrega que veu mostrar, per mantenir-vos fins al final i lluitar-ho tot, per jugar un partit de la manera que el vau jugar, posant en pràctica el que hem fet als entrenaments. El dissabte veu començar a donar detalls d'equip, de saber jugar a bàsquet. Ara que ens espera el gran repte del canvi de pista i cistelles, espero que seguiu així, perquè teniu un gran futur per davant si seguiu millorant com heu fet fins ara. Felicitats noies!!!
Aquest dissabte tanquem la temporada davant del Navàs, un partit que tot i que es pugui pensar que s'ha guanyat, primer s'ha de jugar, i s'ha d'afrontar de la mateixa manera que es va afrontar el partit del Sant Just. Us convidem a tots a que us hi passeu i disfruteu, ja que tanquem un cicle.
Som-hi noies!